27.12.17

EL VELER


Vull un veler
amb una vela ben blanca
per poder sortir a navegar
un dia de cada dia qualsevol,
un dimarts, un dimecres...
mentre tothom treballa.
Un dia assolellat de mar plana,
i que l’estela que deixo al meu pas
es desfaci en un plis plas, al moment,
i mirar-me al mirall de l’aigua,
mentre a la cara em bufa el vent
i els peixos alegres m’acompanyen,
fent giragonses nervioses al voltant.
Vull un veler,
per poder tornar a la tarda,
quan el sol poc a poc busca el seu llit,
i la claror es torna poc a poc ataronjada,
i les estrelles treuen el cap a despit.
I després estirar-me calmós a la platja
i fruir de la meva brillant solitud,
tot deixant que els ulls se m’humitegin,
i els palmells de les mans facin un crit,
un crit fort, valent i desacomplexat...

Llibertat, llibertat, llibertat