23.7.17

EL BALL

Et concedeixo un ball,
abans que la terra ens absorbeixi
i siguem els dos tant sols un record.
Et deixaré que em portis,
mai he estat bon ballador,
ni m’ha agradat mai ballar
i tant sols ho faig per tu.
Això si, ha de ser un ball lent,
d’aquells que t’agafes i sents,
i et transporten als llimbs.
I quan soni el solo de guitarra
tancarem els ulls i acostaré el cos,
m’arraparé a tu per sentir-te,
per olorar la teva colònia dolça,
per notar-te els pits i el batec del cor.
I després, seguirem com si res,
potser t’agafaré la ma i et faré voltar,
ho he vist mil cops a les pel·lícules,
i tornaré a posar-te la ma a la cintura
i l’altre a l’espatlla amb elegància,
i seguiré fent veure que en sé,
fins que el solo esgarrapat de saxo
em retorni a la meva realitat
de persona esgarrapada i tímida.
Et concediré aquest ball
quan no em quedin forces ni idees
per seguir-te dient, que no m’agrada ballar.

Però en el fons, sé que te’l dec.