Vaig veure la teva imatge com en un calidoscopi,
les llàgrimes van vèncer la lluita dels sentiments.
Oferies el ram a la núvia, amb veu tallada, emocionat.
Li deies quatre paraules, mig poesia, mig sinceritat.
La teva veu profunda i carinyosa, i aquell silenci...
Aquella expectació de tots els qui et coneixíem
i en la nostra ignorància, no et creiem capaç...
Semblava un trist calidoscopi la teva imatge,
i em vaig adonar, gens sorprès, que al meu voltant
tots nosaltres eren
llàgrimes d’enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada