Has tornat. De fet, no havies marxat mai.
Aquella abraçada en un lloc tant asèptic,
en aquell lloc tant poc de retrobades
com l’aparcament d’un supermercat
va ser com una vacuna pel meu desencís.
Aquells dos petons enyorats i furtius,
aquella alegria a la cara d’ulls ametllats...
“vinc del partit i hem guanyat...”
Has tornat. Mai no havies marxat.
No et rendeixis
T’estimo. T'estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada