26.11.12

EL BAF DE L'ESPILL


Cau fluixeta la pluja sobre els nostres records,
com una cortina suau de perles blaves,
i rega els paisatges somorts de l'enyor
darrera les cristalleres lleument entel·lades.

Llenço com un nen l'alé sobre l'espill
i jugo amb els dits a dibuixar estelades
talment com quan era un infant eixerit
i en acabar el dibux amb la ma l'esborrava.

Ara em nego a esborrar aquells instants,
prenyats de petons, caricies, manyagues,
en que el meu cos s'acostava anhelant
aquell foc que amb passió em regalaves.

Cau fluixeta la pluja m'has dit
i jo et busco entre boires glaçades...





19.11.12

ESPECTRE


Els ulls se t’han omplert de tardor,
i dels llagrimalls ha brollat humitat
fent-los encara més brillats i sensuals.


Les teves galtes han envermellit
com les fulles que han caigut a les fagedes
formant matalassos on hi juguen els infants.


Els teus mugrons s’han enfosquit
com les tardes meloses de diumenge,
on entre penombres jugàvem pels llençols.


Tota tu sensualment t’has despullat
com es desfullen els pollancres i moreres
talment com et somio quan no hi ets.

14.11.12

GRONXADOR




Em gronxava feliç sobre un nuvol
fent anar les cames amunt i avall,
donant-me impuls per fregar el cel.
Em sentia feliç quan el vent glaçat
m'encenia les galtes com magranes,
i en el meu joc infantil endevinava
que cada centimetre retrocedit
era un instant menys que faltava
per a una nova fantasia voladora...



ARGILA




Modelaves l'argila amb les mans nues,
jugaves a ser Déu creant els rostres
dibuixaves matisos i arrugues
simplement amb tocs de l'ungla,
només a cops de talent...

Creaves, creaves, CREAVES!!!!



4.11.12

PLUJA VERD TURQUESA.

He sortit al carrer a escoltar la pluja suau
que em parlava de tu a cau d'orella
amb un xiuxiueig cadenciós i embriagador.

He mirat amunt el cel cobert de nuvols
i m'han besat la cara, llagrimes salades
fredes i acolorides de verd turquesa.

Plou
i he endevinat entre els llampecs
l'esboç del teu somriure...
No exagero si te cuento, que le hablo a tu fantasma....(Silvio Rodriguez)



Al mati,
quan el sol viola les escletxes de la persiana
i et fa tancar més fort els ulls ja closos,
i la mandra és desensopeix entre els llençols,
és quan et repenso les arestes i rialles.
Mentre tot retorna al seu lloc amb imatges habituals,
i raja alegre i sorollosa l'aigua per l'aixeta
i la frescor d'un mati tardorenc t'amanyaga
és quan retrobo entre penombres el teu rostre.
També et reconeixo entre el cafe recent fet i fumejant,
en la fràgil torrada colgada de mantega i melmelada,
i amb la brisa gelada que percebo en sortir de casa,
també en l'escalfor del pa calent de la fleca diaria i rutinaria.
Et percebo en cada metre del trajecte fins la feina...
En cada cantonada, se m'apareix el teu fantasme enriolat,
en cada pas, en cada acte, en cada gest...
i jo tant sols et dic, bon dia.


"Si només els rics estudien,
només els rics sabran,
ens enganyaran amb qualsevol cosa:
unes mamelles en cromo,
uns culs fotografiats,
quatre paraules solemnes
i un futbol manipulat".
(Raimon)


De sobte un dia
t’asseus al millor sofà de casa teva
i esperes que la vida et doni alguna cosa,
i veus amb tranquil•litat com passen davant teu
els dies buits, les hores tristes i amansides,
com es desgranen els minuts un darrera l’altre
amb els ulls ancorats al circ patètic de la televisió.
I com en un tronat i malaltís reality show,
vas aïllant-te i enfonsant-te en la teva pròpia merda
simplement prement amb el dit índex el botó
que et porta dels platós a la salvatge selva verge
on un lleó que mai veuràs si no és en un zoològic
ataca fins la mort la zebra que només coneixes
pel color de la cruïlla del carrer de davant de casa teva,
aquell carrer que ja fa temps que no trepitges.
Aleshores t’adonaràs que t’has deixat vèncer per la mandra
que tant sols ets un esclau en mans d’un destí
que no tan sols no en vol saber res de tu,
si no que frueix sabent-te un més a la seva secta.
I tu seguiràs abraçat al teu sofà, vivint la vida d’altres,
sentint sentiments, passions i alegries d’altres,
escoltant noticies, sempre tràgiques de llocs remots del mon.
que mai no has vist, que no veuràs, que no sabies que existien
i que ni tant sols sabries col•locar en un mapa.
I t’adonaràs sorprès, que t’han robat els somnis,
que t’han furtat de manera hàbil les idees, l’energia,
que t’han pres el poder de decidir per tu mateix
que t’han arrossegat cap al seu tsunami de desídia
que t’han convertit malèficament, en un engranatge més
del seu poder destructor, sense fer-te cap mal sense obligar-te a res,
simplement, deixant-te fer de tu mateix, una prolongació del teu sofà.