29.5.11

CAMPIONS


De vegades, el més important no és el què aconsegueixes, sinó el com ho fas.
Gràcies Barça, no pel què, sinó pel com.

24.5.11

MURALS -OBRINT PAS- quina cançó tant bonica.

BILDU -Reunir, acordar-

Has sorgit com un bri d’esperança,
com la branca que brota del cirerer mig mort.
No decebis els que rebutgem la sang de l’ira,
deixa volar ben alt els teus coloms,
fes callar boques, remou consciències,
sigues aquell gra al cul de la pobre democràcia,
lluita, treballa, imagina, reclama, exigeix,
sigues gran entre els grans vinguts a menys.
Gora Bildu, gora et labora petit Asterix insurgent.


Itxaropen haize gisa sortu zara,
Erdi-iharturiko gereziondo batetik
kimatzen den adarra bezala.
Ez huts egin amorruaren odola arbuiatzen dugunoi,
utzi zure usoei altu hegan egiten,
itxi itzazu ahoak, eragin itzazu kontzientziak,
izan zaitez grano bat demokrazia gizajoaren ipurdian.
Borrokatu, lan egin, imaginatu, erreklamatu, exijitu,
Izan handia behera etorritako handien artean.
Gora Bildu, gora et labora, Asterix txiki matxinatua.

22.5.11

MACEDONIA SORPRESA

Et faré unes arracades de cirera
i pintaré els teus llavis roig maduixa,
aleshores dolçament, mossegaré
les teves galtes madures color poma,
tot besant els teus llavis de meló.
M’enfonsaré dins els teus pits
i els teus racons d’olor de préssec,
passejaré els meus dits pel teu cap
i jugaré amb els teus cabells d’àngel,
i quan arribi a l’entrecuix, veuré corprès
que no totes les fruites són sensuals
i quedaré estorat, potser sorprès
quan el teu plàtan coroni l’engonal.

Qui ho havia de dir...
Trista macedònia, quan la sorpresa et visita.

18.5.11

FOTOGRAFIA D'UN CAIXER

Dormies sobre uns cartrons
dins l'estança d'un caixer automàtic.
Abans de tancar els ulls cada nit
miraves amb luxuria aquell armari
i amb un somriure prenyat d'avaricia
somniaves ser-ne el propietari...

17.5.11

NIT DE POESIA DE NAVATA -poesia de Júlia Costa-


La lluna de paper il•luminava l’escenari
Esperava amb impaciència la teva arribada
Bevia una mica d’aigua, la gola se’m assecava.
Mirava la mare que em donava confiança
Agafant el paper amb por, recitava les primeres paraules.

Notava com una mà que m’acompanyava
Les paraules amigables d’un: podem.
Ressonaven les paraules com per art de màgia
Rimes consonants i assonants.
Introduïdes, algunes, per un t’estimo.

El so màgic d’una guitarra.
Es fonia amb una veu temorosa, la meva.
I una mirada que demostrava complicitat, la teva.
La gent aplaudia satisfeta.
Tot en la nit plena de màgia
Nit de poesia a Navata.

8.5.11

LA MEVA PREGUNTA ÉS...TANTA PRESSA TENIEN?



LEO MESSI

Tu també ets poesia.
Caminant sobre la gespa
quasi acariciant-la amb els peus,
esperes, mires, toques, marxes,
i les gargamelles s’extasien
veient l’harmonia en moviment.
Tu també ets poesia, no en dubtis,
encara que no sàpigues recitar cap vers,
tots els teus moviments són bellesa
rapidesa, intuïció sempre sorprenent.
I quan amb la pilota fas un gol,
et gires somrient i mires els altres,
i amb els teus ulls infantils els convides,
simple i senzillament a abraçar-te.

6.5.11

QUIM-IO

Soc maldestre per les coses transcendents,
i tanmateix, de vegades m’adono sorprès
que m’emmirallo amb el vol d’una papallona,
que un arc de Sant Martí em fa emocionar,
que m’espanten i em captiven les tempestes.
De vegades faig broma de coses importants
i tot seguit m’esborronen els telenotícies
i com fabricant-me una cuirassa de les falses
torno a fer broma de la guerra o de la pau.
Dins la meva absurda careta de mil homes
he fet el ridícul més d’un cop i més de dos.
Segurament, sense broma, no sabria viure.

Només contadíssimes vegades
se’m gela l’ànima, sense remei ni solució.

Ahir a l’hospital, un nen mig calb reia veient la televisió
endollat al sèrum de la quimioteràpia.
-Feien els Simpson-.

POR QUE?

3.5.11

DÉUS

11 de setembre 2001
Un Déu descerebrat, mana a uns no menys descerebrats, que facin un atemptat a dues torres plenes de gent innocent. Milers de morts Al·là-1 la resta del mon-0

2 de maig 2011

Un altre Déu, -el bo (?)- mana al "lider del mon" que mati Bin Laden d'un tret al cap, saltant-se tota la collonada de l'altra galta i apuntant-se a la secta del Talió. Déu guardi America , al "mon lliure i l'estat de dret" (?). Al·là-1 la resta del mon-1

una ics a la travessa macàbre.

EM CAGO EN TOTES LES RELIGIONS!!!

SI TU EM LLEGEIXES

Perquè se que em llegeixes,
cosiré paraules boniques
prop les pupil•les dels teus ulls,
serà com si tant sols parles amb tu,
com si la resta no existís.
Faré de l’espai del poema
una inesgotable declaració d’amor,
fins que les paraules quedin curtes
o simplement es facin repetitives.
Burxaré tots els diccionaris
paraules d’amor en altres llengües
je t’aime, i love you, maite, ti amo,
cercaré antònims i sinònims,
que donin més valor al que t’escric,
o potser només un toc més distingit.

Tot això només tindrà valor si tu em llegeixes.

NIT SENSE SOMNIS

Quina nit més trista, una nit sense somnis.
Fora s’agita el vent i els xiprers dansen frenètics,
i rodolo pels llençols buscant una ma que m’acompanyi,
un alè que em digui vine, entra, acompanya’m
per la negra nit i els foscos passadissos onírics,
uns ulls clucs com els meus, que em donin pau
i em convidin a traspassar la porta on tot és possible.
Que trist, no somniar, i quines nits més llargues sense somnis
que t’ajudin a fugir de tanta i tanta realitat dolorosa.
Sense aquells instants dolços en que les pupil•les es retrauen,
el cos queda inert, i el cervell s’abandona a la màgia
de situacions increïbles, i instants estrambòtics.
Instants en els que li dius a ella, el que fa tant de temps que calles,
moments en que et surten totes les paraules com serpentines,
i com que tot és possible i tot t’ho inventes, t’acostes,
l’acaricies, i li dius a cau d’orella, que fa molt que la somnies,
que fa massa temps que la inventes, que fa un mon que l’estimes.

I al mati et despertes, i una llàgrima et recorda, que recordes tots els somnis.

que n’és de trist, una nit sense somnis.

2.5.11

SOMNI HUMIT

Vaig capbussar-me al teu cos
com qui salta al buit, sense xarxa
sense més intenció que la de sentir.
Només sentir, l’olor, el frec, els llavis.
Vaig saltar, valent i inconscient
sobre les teves natges per notar la suavitat
i recórrer les estries com caminets de plaer.
Em vaig deixar dur per la rauxa
i la humitat lliscosa del teu sexe.
Vaig enfonsar el cap entre els teus pits
per tal de no poder escoltar res més
que el batec del teu cos, acompassadament.
Vaig mirar-te els ulls inundats de llàgrimes
com llacunes desprès d’una gran tempesta
i vaig endevinar-hi una guspira de desig.
En entrar dins teu, milers d’estrelletes
em van recordar que era negre nit
i que tot no era més que un somni humit.