19.12.11

COPA DE CAVA

Defensaré si cal amb ungles i dents
cada mot que he escrit, me’n faré responsable.
Faré una barricada de cada frase
de cada síl•laba, de cada intersecció.
Cada conjunció serà un nexe indivisible
d’allò que em plau de dir-vos, sense complexes.
De manera valenta, em faré esclau de cada vocal
em lligaré amb cadenes a cada consonant
i si el resultat esdevé alguna cosa que valgui la pena,
ho celebraré entre pàgines, versos i estrofes.
Em beuré totes i cada una de les meves lletres
dins una copa finíssima i escumosa de cava.

VA PASSAR EL VENT...

Va passar el vent per sobre els nostres caps
esborrant els records, torbant la imaginació,
el vent, va assecar-ho tot, fins i tot les llàgrimes.
No ens va deixar ni la sensació de solitud,
ni tant sols la fragilitat de l’enyorança
que planava sobre els sentiments amagats.
Va passar per damunt nostre, tot el vent del planeta
i va desdibuixar les rialles i els moments de plaer
com un huracà cruel i persistent que tot ho arrasa.
Varem quedar sols i nus vora la tortuosa carretera
amb les mans alçades al cel ras del migdia,
i l’enyor ens va portar a la més absoluta catalèpsia.

13.11.11

TEMPUS FUGIT -peça d'Albert Cuevas-

Avui al bosc, amarat de pluja
m’he abraçat a l’arbre centenari,
per sentir el bategar del temps.
He resseguit, la seva escorça pam a pam,
i he parat l’orella prop del tronc
gaudint del silenci tant sols trencat
per la remor fascinant de les gotes de pluja.
He sentit el temps fugir entre els meus dits,
i el brogit de la natura al meu voltant.
Descalç, he sentit a les plantes del peu
el frec de l’herba i les punxes de pinassa,
he deixat el cos inert, per transformar-me en bosc.
He deixat que el temps m’absorbís,
i fes de les meves pobres despulles
una part més de l’ombra mil•lenària del pi.
El temps, ha fugit com una llebre
jo, ja formo part de l’olor d’aquell bosc...

9.11.11

FRED

Se m’han mort totes les plantes
i els testos han quedat buits d’olors,
ha arribat el fred, tot just quan vas dir adéu.
El vent s’ha endut les fulles maltractades,
les ha fet volar violentament marges enllà,
lluny de l’arbre on sortien la passada primavera.
El gos esbufega baf calent a cada lladruc,
i de les cases del voltant surt xemeneia enllà
l’olor inigualable de la llenya recent cremada.
M’abrigo, i surto a passejar amb la bufanda
trepitjant camins amarats d’aigua gebrada,
i emmirallo la meva soledat amb la dansa
que executen els núvols pel cel mig rogent.
Trobo a faltar la teva ma calenta agafant la meva,
les teves galtes gelades, la llum dels teus ulls.
Trobo a faltar les paraules pausades parlant de res,
parlant de tot, parlant i parlant sense parar,
Enyoro el soroll de les passes compassades,
em manca el caliu de cada mot, de cada instant.
Se m’han mort les plantes, per manca del teu oxigen.

2.11.11

EL FUTUR

saps
jo el meu futur no me l'imagino,
no em dona temps.
S'em tira a sobre, constantment,
com un animal ferit i després
es difumina en un passat que em gela l'ànima.
De vegades juga amb mi i em destrueix
i de sobte com si res, em remunta l'esperit.
És efimer com les hores
i cada dia em sorprén amb una nova arruga.
De petit imaginava com seria
i em veia a mi mateix valent i triomfador,
ara de gran, ja més d'un cop
se m'ha cagat a sobre i al dia següent
em regala un pastisset de caramels.
És capritxós com una noia adolescent
i a voltes es maquilla com una dona ja madura.
Sempre va un pel per davant meu
i juga amb mi, entremaliat a fet i amagar.
De fet, només ell sap ja com acabarà aquesta poesia,
o si tant sols no te final, perquè, sabeu amics?
El meu futur, no me l’imagino,
corra massa, no em dona temps, el mal parit
ni tant sols a imaginar-lo...

26.10.11

NU

Avui m’he despullat del tot,
no en va, soc tardorenc
i a la tardor em cauen les fulles,
i completament nu, he ballat
al so dels arbres i les branques.
He jugat amb les gotes fines
de les pluges que detesto
i m’he deixat portar visceralment
per la dansa alegre i majestuosa
dels llençols i draps estesos.
Avui m’ha atrapat la tardor
que aquest any no volia entrar
i he esgarrapat les hores fugisseres
que em portaven a la foscor
de les tardes que s’escurcen.
He segut nu sota els xiprers
i he obert un llibre sense lletres
que el vent s’ha endut marges enllà.
Potser avui, la tardor m’ha colpit
com feia molt de temps que no ho feia.

23.10.11

EU SEI QUE VOU TE AMAR

Com el vol pausat d’una gavina sobre el mar,
o el simple toc suau de dits per l’esquena
de l’enamorat que busca només una complicitat
així passa lenta i emocionadament la cançó,
lliscant pels llavis, com un esquí en la neu verge.
No ens calen bones sabates, ni americanes d’Armani,
ni llibres de versos de cap clàssic erudit,
eu sei que vos te amar, simplement això,
uns segons d’intimitat desbordant, la placidesa feta música,
el xiuxiueig a l’orella, els llavis al coll, la ma a l’entrecuix,
les passes de ball sobre el parquet net i polit de la sala
o simplement aquella estrofa, por toda minha vida vou te amar,
desesperadamente, eu sei que vou te amar...
Simplement això una declaració contundent d’amor
en un mon podrit de guerres...

16.10.11

12 D'OCTUBRE (JO ALS PALLARS, "ELLS" A MADRID) PUTUS MILITARS!!!

Cau una pluja torrencial de fulles grogues de faig
dins el silenci calmós del bosc que mor sense pressa,
una pluja cromàtica que esquitxa pau i dolces sensacions...

Pels carrers de ciutat, tancs engalanats de festa
malmeten l’asfalt per on caminen nens i nenes
entre visques histèrics i voleiar de banderes...

Vola al meu voltant l´espiadimonis despitat
confós per una estació que no acaba d’entrar
per unes pluges enyorades que es fan esperar...

Volen els avions de guerra pel cel de ciutat
fent piruetes macabres, demostracions de poder
vols rasants amb el fum de colors que es difuminen...

M’assec i escolto el xipolleig cadenciós d’una font
que sense pressa xarbota l’aigua i omple l’espai de pau,
mentre el sobreeixidor em refresca els peus com batejant-los...

Desfilen pels carrers de ciutat, homes armats amb uniforme,
interpretant una dansa de cossos marcials, sense cervell,
seguint amb orgull i amb una masculinitat agressiva, UNA PUTA CABRA!!!

4.10.11

EU SEI QUE VOU TE AMAR

LA TARDOR TARDANA

Queia la fulla de l’arbre
serpentejant alegre,
fent giragonses sobre si mateixa
en un silenci absolut i caut.
Mandrejava la tardor
i es resistia a deixar enrere
l’escalfor melangiosa i lasciva
de l’estiu que moria d’inanició.
La fageda desconcertada
s’omplia de desig insatisfet
sota un sol injust i sever.
Dessolats, els faigs
es miraven l’un a l’altre.
Els amants passejaven
pel bosc amarat d’enyorança.
Les poques fulles que queien
els feien de jaç incomplert.

28.9.11

JÚLIA

Sorgida del no res, enllaçava paraules
com cintes de colors d’arbre de Nadal.
Les llençava amunt com coets de festa
i parlava d’amors, de desamors i d’il•lusions.
No se sabia prou bona, semblava no creure’s
que les paraules floten com bombolles de sabó,
i que ella estava dotada per atrapar-les una a una,
sense que cap d’elles li rebentessin a les mans
i transformar-les com per art de màgia en poesia.
Jugava amb els estels i s’hi gronxava enjogassada
penjada entre les tes, les jotes i les eles geminades.
Inventava jocs d’infants entre núvols figurats
i nedava entre balenes i dofins de fantasia.
Sorgia del no res, de la recent abandonada adolescència,
i dins del seu cos de dona jove, paria sense parar
frases, rimes, que jugaven com infants al seu voltant
i esdevenien petites joies per ventura compartides.

FÒSSIL -obra d'Albert Cuevas-

Restàvem quiets,
la vida cruel, buscava fossilitzar-nos.
Fossilitzar les idees, les reaccions, els actes,
ens volia immòbils com les restes mil•lenàries.
Amb les pupil•les petrificades, però,
contemplàvem la bellesa fòssil
que ens regalava l’ull astut i enginyós
del fantàstic artista de natura morta...
Morta?

27.9.11

EVIDÈNCIA

Se sent tant immensament ric el grill,
que no fa altra cosa que repetir-ho a tothora.

25.9.11

TOROS A CATALUNYA? MAI MÉS!!

Segons una dona entrevistada per televisió davant de la plaça monumental de barcelona, "els toros van ser creats per Déu per a això. Qui som nosaltres per contradir a Déu?"... Sense comentaris...

14.9.11

JA HI SOM QUASIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

VOYEUR -per ser llegit molt depressa-

Sec al tren,
seu davant
els ulls als pits
els seus als ulls
els meus a dalt
dissimulant.
Els seus acusen
els meus no saben
ja ni on mirar...
Els seus retreuen
els meus lamenten
quin mal moment
que estic passant.
El transport públic
posa paranys
als qui com jo
gaudim mirant!!!

12.9.11

RECERCA

M’oferies el teu cos
suau com una seda,
i jo hi passava la mà
primer tant sols els dits,
el dors, el palmell,
lliscava simplement
sense dir res la teva pell.
M’oferies el cos nu
semblant a una mar plana
i jo navegava sense pressa
remuntant l’escuma
blanca i dòcil de cada onada.
Com un nàufrag assedegat,
buscava la humitat dels teus racons,
i amb la punta dels teus pits
pujar valent els seus turons,
la lluna plena em feia d’aliat
en una recerca cega i trepidant
de la vall del teu sexe fascinant.

7.9.11

SENZILLAMENT

Potser el millor seria seure al porxo
amb un cafè calent a les mans
tancar els llums i mirar les estrelles,
sense importar com es diuen,
si la osa és major o menor
o a on es trova la via làctia.
Simplement mirar i sentir-se petit,
quin dolç plaer sentir-se petit...
saber-se immensament insignificant,
ben lluny de tot poder sempre opressor,
sentir-se feble i emocionalment vulnerable...
Seure al porxo amb llums tancats
i mirar el cel i després als teus ulls,
i endevinar-hi un gram petit, petit, petit
d'un desig infinitament esperançat.

24.8.11

L'EXPLOSIÓ -peça d'Eudald De Juana-

De l’explosió, en sortien cares,
totes agressives, totes deformes
plenes d’odi, farcides d’ira.
Hi eren tots,
els banquers, els militars, especuladors,
agents de borsa, evidentment els dictadors.
Ens miraven amb cares perverses,
amb ulls injectats d’odi, amb rancor,
ens miraven plens de prepotència,
nosaltres els esguardàvem amb por.
Quan les cendres van escampar
només se sentí el plor d’un infant,
que sense saber de que anava
buscava sense trobar, el pit que l’estava alletant.

22.8.11

VACANCES

He estat de vacances, i m’he perdut tota la esperpèntica representació cristiana (o millor dit, anticristiana) d’idolatrar una persona, en una religió d’un sol Déu.
M’he perdut els carrers de Madrid, plens de monges histèriques llençant petons al seu cap espiritual, o fent l’onada en una celebració, com si en Messi hagués ridiculitzat una vegada més al senyor Casillas, amb un gol passant la bola entre les cames.
M’he perdut la broma dels cristianets espanyols, amb la missa en un camp d’aviació, a més de 40 graus , sense ombra, i dels confessionaris tipus barcelona 92, instal•lats perquè els joves cristians els expliquessin a uns sacerdots mai prou nets de culpa....quantes vegades, fill meu?...I les banderes.....tantes banderes amb tants colors, i tants toros...(es que els toros no són fills de Déu sabeu, a ells se’ls pot torturar, Déu els va crear per això).
De tota manera, he estat a Galizia, per cert, us ho recomano, allí encara tenen, calle de la Division azul, o del Generalisimo Franco, o del Primo aquell que no era de zumosol, i he passat per Santiago de Compostela, un sant, no ho oblidem que es va fer famós, per matar moros...mira tu si es buena persona, i que després acollint-se a la llei cristiana, se’n va penedir i guaita tu, el van fer sant...i milions de persones hi peregrinen per abraçar-lo... Al•lucinant!!
Doncs bé al que anàvem, allí varem coincidir amb uns nois que semblaven sans i cantaven el següent “vamos subiendo, vamos bajando, pasamos la vida misionando” primer vaig pensar que eren un col•lectiu de malalts de pròstata, perquè havia entés miccionando, però es clar, em van semblar molt joves i a base de seguir-los vaig entendre el que deien...deien misionando, de misiones, DE MISIONES...bufffffffff no m’imagino un grupet de nois magribins cantant pels carrers de cap ciutat cantant “vamos subiendo, vamos bajando, pasamos la vida intifando” per exemple...
No se nois, coses que penso, segurament estic equivocat...tanta gent jove d’acord no es pot equivocar...o si?
Per cert, de veres, tota aquesta parafernàlia no li ha costat ni un duro a l’estat?
De veres?
Però de veres de veres?
Mira que us haureu de confessar en un confessionari de última generació a 40 graus a la ombra eh pillins!!!

1.8.11

NAVATA 29 JULIOL 2011 VERSOS.CAT

RES

Embolicat de poesia em desperto
en un llit humit, gelat de rosada.
Encara repiquen al cap les notes
sense nota ni acords, ni partitures.
Tot sembla un somni estúpid
de sentiments entrellaçats en un túnel.
I al final un buit immens i cruel
de poesies mig mortes, inacabades,
de frases a mig fer i versos trencats,
de miralls que no reflecteixen res,
de llàgrimes que amb prou feina mullen,
de saliva seca i ulls que miren esporuguits.
I davant meu un llibre entreobert
sense cobertes ni punts de llibre.
Davant meu el no-res burlant-se de mi.
I com un miracle, els teus ulls
pagant el rescat, com quasi sempre,
retornant-me amb veu dolça
a aquest mon que no entenc...
que no he entès mai...
que no vull entendre.
Aquest mon que em te pres...si no fos pels teus ulls...

31.7.11

VERSOS.CAT NAVATA 29 JULIOL 2011

Una màgica nit de poesia, música i amics

25.7.11

POEMA D'AMOR?

No se si és la teva manera de mirar-me,
o potser com somrius, o com et mous.
La manera de preparar els rams de primavera,
la llum excelsa dels teus ulls color de nit.
No se si deu ser la teva forma de somriure
o els teus cabells rinxolats com les onades.
Ves que no sigui pel to melós del teu parlar,
o tanmateix l’aroma dolcet del teu perfum.
Potser el teu caminar àgil i cadenciós
o qui sap si la teva càlida ma en acaronar-me...

No se que és, però la veritat és que no t’aguanto.

19.7.11

LLETRES -los poetas van a pie-

Els poetes caminen
sobre vidres tallats de festes laiques.
Dels seus peus nus, enlloc de sang
hi surten lletres menudes, lletres astutes,
lletres humides, lletres insulses,
lletres fugiseres, lletres perdudes,
lletres d'amor, lletres de dol,
lletres amb bales, lletres malaltes,
lletres amigues, lletres traidores,
lletres cansades, sopes de lletres,
lletres sensuals, lletres absurdes...
i quan s'acaben les lletres tant sols en surten dues... FI.

16.7.11

MALSON

Era una nit calorosa d’estiu,
d’aquelles nits de llençols enganxats.
Vaig tancar els ulls i en el malson
una grega molt pobra i molt malalta
m’encomanava no se què,
i m’agafava por, molta por i suava i suava,
i em veia jo mateix estirat a sobre el llit
i al davant tot de senyors encorbatats
amb cara de rata i un cartell al pit on es llegia
"agència de qualificació de riscos"
que movien el cap tots a una harmonitzats
fent que no, que no i que no,
I a mi "els valors" que no se m’aixecaven,
i al costat la meva dona, disfressada d’alemanya
dient-me que ella ja m’havia avisat
que malgastava forces en foteses i males companyies,
que jo ja no era competitiu, que m’intervindria,
o molt pitjor que em deixaria caure al buit
amb la meva amiga grega, i una italiana, i una altre de portuguesa,
i jo que seguia suant, i de sobte un conseller de la Generalitat
amb una tisora enorme..."te la retallo, te la retallo..."
i les gotes de suor que esdevenien llàgrimes,
i tot de nens disfressats de niños de San Ildefonso cridant "ERO EROOOO
te vamos a quitar el cinco por cieeeeeeentoooooooooo."
I tot seguit uns paios de l'SGAE que els cobraven per la cantarella,
i jo que em veia assegut en un banc d’un parc
menjant les restes d'un entrepà de mortadel•la d’olives,
-ja que els de frankfurt em recordaven massa la meva dona-.
I davant meu passaven uns banquers arruïnats, pobrets
que es dirigien tristos i decaiguts a la oficina tot dient:
"No aprovarem el test de solvència europeu, no l’aprovarem"...
I darrera d’ells una dona alta, molt alta, immensament alta,
i jo que agosarat li pregunto, "senyora alta, qui és vostè?"
i ella que em contesta, "soc la tassa d’atur xato i tot just estic fent una estirada"

I de sobte.........plis plas.....em desperto....
em miro la dona...segueix dormint nua al meu costat...
els meus "valors" es recuperen...i m’adono que tot ha estat un malson...
I em sento immensament ric....Ric????, si senyors, me’n ric!!!...per no plorar.

28.6.11

DESPENTINAT -peça d'Eudald De Juana-

Es despentina el Déu poderós
quan el vent li remou la testa,
alça el cap, però, orgullós
obre els ulls, infla els pulmons
per afegir-se a la gran festa.
Darrera seu núvols i estels
lluiten per embellir el paisatge
ell ni els mira, en prescindeix
intentant projectar lluny
l’empenta del seu coratge.
Que cap vent de malaurança
torci el timó dels teus actes.

27.6.11

AMB LA MA NUA -peça d'Eudald De Juana-


Amb la ma nua i bruta
intentava atrapar els somnis.
Volia ser un gegant
davant la il•lusió òptica.
Em creia capaç de fer-ho meu.
Somniava atrapar el castell
assolat pel vent de tramuntana
i modelar-lo al meu gust
transformant les pedres roges
en el dòcil fang que esclavitza
el meus pensaments desbocats.
Amb la ma nua i bruta
i perdut del tot pel mon oníric
somniava refer la natura poderosa
en poderosos motius per seguir estimant-la.

25.6.11

CARGOL DE MAR -peça d'Eudald De Juana-


Et cargolaves dins el teu jo
per entendre’t i fugir de tu mateix.
En una closca de pedres llises
t’enrocaves i paraves l’orella
per sentir el so del cargol de mar
en el que t’havies convertit.
Aquell so cadenciós d’anar i venir
d’onades plàcides de mar tranquil.
Als pocs segons, mentre esperaves
l’espectacle únic de la posta de sol,
vas adormir-te tranquil•lament sobre l’arena
deixant que els somnis et segrestessin,
i que el mar fes de tu un ostatge més,
el darrer presoner del dia que finia.

20.6.11

SENSIBILITAT, SI US PLAU

Fa falta que la gent sensible es tregui la careta, abandoni la vergonya de ser-ho, perquè faran falta..

Estem mancats de sensibilitat, i la situació ens porta a ser individualistes i cafres. A més estem rodejats de gent insensible, de gent que manipula els sentiments i ens porta, sense adorar-nos a una grisor preocupant.

Els polítics ens volen insensibles, juguen amb els nostres sentiments i les nostres idees, amb les nostres il·lusions i les nostres creences. Ens donen la raó gent que mana i això és preocupant, quan el que demanes és sensibilitat i coherència. Ells que poden canviar les coses, ens “animen” a protestar. Avui, tota una ministra dels exercits diu que s’ha d’escoltar a la gent que protesta...increïble!!! fes-ho tu, monada, tu tens poder, explica-ho a qui tu saps, no ens passis la pilota a nosaltres.

L’altre dia, un altre “sensible” com és en Camps, deia entusiasmat: Cuando gane el señor Rajoy, nos lo vamos a pasar en grande!!! quina por... Que vol dir senyor Camps, “nos lo vamos a pasar en grande? Podran seguir vostès manipulant, robant, intimidant, sense que ningú els emprenyi? Perquè aturar-los els peus seria demanar molt, i el que hi ha ara estan amoïnats per altres coses...

Farà falta sensibilitat amics, sensibilitat i coratge, que la cosa esta molt crua, i com deia el cantant...Ells són aquí entre nosaltres amb la feblesa dels incerts, i en la feblesa esmolen dagues, i amb la feblesa els fem valents...

15.6.11

VOL -peça d'Eudald De Juana-

Un cop més,
saltaves al buit sense xarxa.
Deixaves volar tots els somnis
i et capbussaves a l'infinit.
Xisclaves tant,
com et permetien els pulmons.
i et senties immensament poderós
en el teu vol sense límit imaginable.

EMPENYER -peça d'Eudald De Juana-

Completament nu
somniaves empènyer el mon.
Posaves tots els muscles al servei,
tensaves tendons i articulacions.
No creies en la teoria del seny,
això ara esdevenia missatge de covards.
Havia arribat l’hora de la força,
de l’empenta, del caràcter, de la rauxa.
Completament nu,
empenyies decidit, cap al no-res
tots els teus somnis i esperances,
mentre el sol, et torrava la pell
i et feia bullir les idees.

L'OLOR

Encara sento la teva olor de colònia dolça,
de vegades encara la sento al meu voltant
i aleshores tanco els ulls i tant sols ensumo
deixant córrer ben a prop un espai de màgia.
Tant sols la olor em transporta a instants plaents,
a passejades per carrers humits i mans llaçades,
l’aroma m’entela els ulls transformats per un instant
en paper de ceba transparent de cinema de joguina,
on els actors, que som tu i jo, es mouen sense gravetat
amb cossos nus, o caminen pausadament sota la pluja
saltant bassals, o simplement amagats sota el paraigües.
En algun racó remot i amagat del meu cervell,
conservo l’olor afruitat de la teva dolça colònia
que em punxa com una daga esmolada d’argent
i em retorna una i altra vegada als teus braços càlids,
on voldria acotxar-me i dormir plàcidament com un nadó
mentre tu em taral•leges una bonica cançó de bressol.

14.6.11

UN LUXE DE CRIATURES

Com petits dimonis,
m’esborronen i em fascinen,
m’atropellen i acaronen,
m’espanten i em captiven.

Com perillosos diables,
em cremen i m’acaricien,
m’abandonen i no em deixen,
em trasbalsen i em sublimen.

Com criatures satàniques,
em critiquen i em comprenen,
em maltracten, també em mimen
em torturen i m’estimen.

Un luxe de criatures.

8.6.11

NATURA -fotografia d'Albert Cuevas-

Al mig del fullatge un raig de sol
que creua les branques desordenades.
I a sota, el nen que mira i imagina,
entre els verds, els marrons i els grocs
i intenta amb els papers i les ceres
repetir, el que és absolutament irrepetible.
Esquinça un a un els intents de dibuix
i a la fi, s’adona que res pot ser tant real
com la mateixa realitat de la natura.
Aleshores, obre els ulls com a plats
i s’abandona a la imaginació més folla.
En pocs instants el insolent paper blanc
s’omple de gargots i colors estrambòtics.
En acabat, una llàgrima fugissera
li mulla els ulls, les galtes, i el paper.
Sense immutar-se, convençut, decideix
que la pluja ha envaït el seu espai.

7.6.11

EUDALD -peça d'Eudald De Juana-

Dibuixes un mon de tenebres
sota el teu somriure alegre i franc,
modeles el fang amb les mans tendres
d’aquell que te pressa per aprendre.
Tens dins el cap una alenada jove
de dolçor, d’imaginació i de fantasia,
que bonic ha de ser capbussar-se
un instant entre els teus somnis,
convertir-se en la ceràmica que modeles
acoblar-se com paparra al teu talent.
Segueix creant petit aprenent de déu
que el mon que imagines i crees
ens ho fa tot més fascinant, molt més plaent.

6.6.11

MAREA


Espero que baixi la marea
per contemplar el teu cos nu de sirena.
L’aigua del cantàbric es retira
de manera quasi imperceptible
canviant el paisatge deliciós,
i el teu cos va agafant forma
les espatlles, els pits, les cuixes.
Sorgeixen les no-res les petxines
les estrelles de mar i les roques
i tu sobre un cavallet marí cavalques
remuntant la sorra estriada i les algues.
Amb els ulls plens de salnitre
deixo que marxis com els somnis.
Instants després contemplo el sol ponent
horitzó enllà vers el infinit
i tot esdevé com un miratge
des de la sorra de la platja.
Marxes com els somnis i la nit m’abraça
bressolant-me com un nadó ploraner.

1.6.11

AL MEU PAÍS


Al meu país, quan fa vent,
els arbres dansen melodies mediterrànies,
i s’espolsen les ginestes i argelagues.

Al meu país, quan fa vent,
tremolen i espeteguen les finestres,
repiquen i es parteixen les persianes.

Al meu país quan fa vent,
canvien i embogeixen les persones,
les orenetes i gavines volen tortes.

Al meu país, quan fa vent,
se'ls aixequen a les noies les faldilles,
els ventila l'entrecuix mentre caminen.

Al meu país, quan fa vent
el foc esdevé un ser salvatge
destruint brutalment el bell paisatge.

Al meu país, quan fa vent,
a Ordis surt algú amb una vareta
a dirigir la simfonia violenta

Al meu país, quan fa vent,
els amants fan l’amor a les palpentes,
mentre dansen i tremolen les espelmes.

Al meu país, quan fa vent,
se m’apareixen a mi tots els fantasmes,
saltant a tentines les teulades.

Al meu país, quan fa vent...

29.5.11

CAMPIONS


De vegades, el més important no és el què aconsegueixes, sinó el com ho fas.
Gràcies Barça, no pel què, sinó pel com.

24.5.11

MURALS -OBRINT PAS- quina cançó tant bonica.

BILDU -Reunir, acordar-

Has sorgit com un bri d’esperança,
com la branca que brota del cirerer mig mort.
No decebis els que rebutgem la sang de l’ira,
deixa volar ben alt els teus coloms,
fes callar boques, remou consciències,
sigues aquell gra al cul de la pobre democràcia,
lluita, treballa, imagina, reclama, exigeix,
sigues gran entre els grans vinguts a menys.
Gora Bildu, gora et labora petit Asterix insurgent.


Itxaropen haize gisa sortu zara,
Erdi-iharturiko gereziondo batetik
kimatzen den adarra bezala.
Ez huts egin amorruaren odola arbuiatzen dugunoi,
utzi zure usoei altu hegan egiten,
itxi itzazu ahoak, eragin itzazu kontzientziak,
izan zaitez grano bat demokrazia gizajoaren ipurdian.
Borrokatu, lan egin, imaginatu, erreklamatu, exijitu,
Izan handia behera etorritako handien artean.
Gora Bildu, gora et labora, Asterix txiki matxinatua.

22.5.11

MACEDONIA SORPRESA

Et faré unes arracades de cirera
i pintaré els teus llavis roig maduixa,
aleshores dolçament, mossegaré
les teves galtes madures color poma,
tot besant els teus llavis de meló.
M’enfonsaré dins els teus pits
i els teus racons d’olor de préssec,
passejaré els meus dits pel teu cap
i jugaré amb els teus cabells d’àngel,
i quan arribi a l’entrecuix, veuré corprès
que no totes les fruites són sensuals
i quedaré estorat, potser sorprès
quan el teu plàtan coroni l’engonal.

Qui ho havia de dir...
Trista macedònia, quan la sorpresa et visita.

18.5.11

FOTOGRAFIA D'UN CAIXER

Dormies sobre uns cartrons
dins l'estança d'un caixer automàtic.
Abans de tancar els ulls cada nit
miraves amb luxuria aquell armari
i amb un somriure prenyat d'avaricia
somniaves ser-ne el propietari...

17.5.11

NIT DE POESIA DE NAVATA -poesia de Júlia Costa-


La lluna de paper il•luminava l’escenari
Esperava amb impaciència la teva arribada
Bevia una mica d’aigua, la gola se’m assecava.
Mirava la mare que em donava confiança
Agafant el paper amb por, recitava les primeres paraules.

Notava com una mà que m’acompanyava
Les paraules amigables d’un: podem.
Ressonaven les paraules com per art de màgia
Rimes consonants i assonants.
Introduïdes, algunes, per un t’estimo.

El so màgic d’una guitarra.
Es fonia amb una veu temorosa, la meva.
I una mirada que demostrava complicitat, la teva.
La gent aplaudia satisfeta.
Tot en la nit plena de màgia
Nit de poesia a Navata.

8.5.11

LA MEVA PREGUNTA ÉS...TANTA PRESSA TENIEN?



LEO MESSI

Tu també ets poesia.
Caminant sobre la gespa
quasi acariciant-la amb els peus,
esperes, mires, toques, marxes,
i les gargamelles s’extasien
veient l’harmonia en moviment.
Tu també ets poesia, no en dubtis,
encara que no sàpigues recitar cap vers,
tots els teus moviments són bellesa
rapidesa, intuïció sempre sorprenent.
I quan amb la pilota fas un gol,
et gires somrient i mires els altres,
i amb els teus ulls infantils els convides,
simple i senzillament a abraçar-te.

6.5.11

QUIM-IO

Soc maldestre per les coses transcendents,
i tanmateix, de vegades m’adono sorprès
que m’emmirallo amb el vol d’una papallona,
que un arc de Sant Martí em fa emocionar,
que m’espanten i em captiven les tempestes.
De vegades faig broma de coses importants
i tot seguit m’esborronen els telenotícies
i com fabricant-me una cuirassa de les falses
torno a fer broma de la guerra o de la pau.
Dins la meva absurda careta de mil homes
he fet el ridícul més d’un cop i més de dos.
Segurament, sense broma, no sabria viure.

Només contadíssimes vegades
se’m gela l’ànima, sense remei ni solució.

Ahir a l’hospital, un nen mig calb reia veient la televisió
endollat al sèrum de la quimioteràpia.
-Feien els Simpson-.

POR QUE?

3.5.11

DÉUS

11 de setembre 2001
Un Déu descerebrat, mana a uns no menys descerebrats, que facin un atemptat a dues torres plenes de gent innocent. Milers de morts Al·là-1 la resta del mon-0

2 de maig 2011

Un altre Déu, -el bo (?)- mana al "lider del mon" que mati Bin Laden d'un tret al cap, saltant-se tota la collonada de l'altra galta i apuntant-se a la secta del Talió. Déu guardi America , al "mon lliure i l'estat de dret" (?). Al·là-1 la resta del mon-1

una ics a la travessa macàbre.

EM CAGO EN TOTES LES RELIGIONS!!!

SI TU EM LLEGEIXES

Perquè se que em llegeixes,
cosiré paraules boniques
prop les pupil•les dels teus ulls,
serà com si tant sols parles amb tu,
com si la resta no existís.
Faré de l’espai del poema
una inesgotable declaració d’amor,
fins que les paraules quedin curtes
o simplement es facin repetitives.
Burxaré tots els diccionaris
paraules d’amor en altres llengües
je t’aime, i love you, maite, ti amo,
cercaré antònims i sinònims,
que donin més valor al que t’escric,
o potser només un toc més distingit.

Tot això només tindrà valor si tu em llegeixes.

NIT SENSE SOMNIS

Quina nit més trista, una nit sense somnis.
Fora s’agita el vent i els xiprers dansen frenètics,
i rodolo pels llençols buscant una ma que m’acompanyi,
un alè que em digui vine, entra, acompanya’m
per la negra nit i els foscos passadissos onírics,
uns ulls clucs com els meus, que em donin pau
i em convidin a traspassar la porta on tot és possible.
Que trist, no somniar, i quines nits més llargues sense somnis
que t’ajudin a fugir de tanta i tanta realitat dolorosa.
Sense aquells instants dolços en que les pupil•les es retrauen,
el cos queda inert, i el cervell s’abandona a la màgia
de situacions increïbles, i instants estrambòtics.
Instants en els que li dius a ella, el que fa tant de temps que calles,
moments en que et surten totes les paraules com serpentines,
i com que tot és possible i tot t’ho inventes, t’acostes,
l’acaricies, i li dius a cau d’orella, que fa molt que la somnies,
que fa massa temps que la inventes, que fa un mon que l’estimes.

I al mati et despertes, i una llàgrima et recorda, que recordes tots els somnis.

que n’és de trist, una nit sense somnis.

2.5.11

SOMNI HUMIT

Vaig capbussar-me al teu cos
com qui salta al buit, sense xarxa
sense més intenció que la de sentir.
Només sentir, l’olor, el frec, els llavis.
Vaig saltar, valent i inconscient
sobre les teves natges per notar la suavitat
i recórrer les estries com caminets de plaer.
Em vaig deixar dur per la rauxa
i la humitat lliscosa del teu sexe.
Vaig enfonsar el cap entre els teus pits
per tal de no poder escoltar res més
que el batec del teu cos, acompassadament.
Vaig mirar-te els ulls inundats de llàgrimes
com llacunes desprès d’una gran tempesta
i vaig endevinar-hi una guspira de desig.
En entrar dins teu, milers d’estrelletes
em van recordar que era negre nit
i que tot no era més que un somni humit.

15.4.11

NINES DE PORCELLANA


De terres llunyanes
mouen el cap, obren les cames,
branden canells, fingeixen les ganes,
prop les voreres de les carreteres,
arrosseguen misèria, fred i recança.
Si els treus la pintura de llavis i cara
semblen ninetes de porcellana...

Tant sols pel fet de poder sobreviure,
et fan el que vulguis...però sense somriure.

14.4.11

ABSENTA


Hi veies massa clar
aquelles nits d'amor i absenta,
potser per això vas canviar-la
per aquell wiski més barat.
Jugaves massa aprop del deliri
i ell et jugava males pasades
fent-te veure les coses com són.
La realitat et fonia l'hipotàlam
i milers de rinoceronts en estampida
decidien passejar-se pel teu cap.
Potser si que eren masses 80 graus
de la beguda directe i deliciosa.
Ara, t'has fet gran i l'enyores
com s'enyora el primer amor,
aquell amb qui vas rebregar-te
per primer cop vora els llençols,
i en tancar els ulls, plores desconsolat
la pèrdua d'aquella sensació que ella et donava.
La sensació de ser lliure, i indestructible...
Almenys, tot s'ha de dir, fins l'endemà,
a l'hora en que els rinoceronts es despertaven...

4.4.11

GURE OROITZAPENAK



Traducció

Com les fustes soltes de les galeres
els nostres records no es desfan al fons del mar,
i tampoc busquen cap port.
Com les fustes soltes de les galeres
els nostres records es balancejen sobre l'aigua
a mercé de les onades indestructibles i sense destí.

2.4.11

RUPIT

Voltat de pastures

en la quietud de la plana,

prenyat de silenci, engolit d’olors,

els ulls s’emmirallen

i a la boca em ve un crit...RUPIT!!!.